La gesti\u00f3 dels ecosistemes costaners de carboni blau pot contribuir a mitigar les emissions antropog\u00e8niques de gasos d\u2019efecte hivernacle. Tanmateix, la informaci\u00f3 limitada sobre les taxes de descomposici\u00f3 del carboni org\u00e0nic del s\u00f2l (CO) en marjals, manglars i prats marins dificulta la seva inclusi\u00f3 en les estrat\u00e8gies clim\u00e0tiques i els esquemes de cr\u00e8dits de carboni. Aqu\u00ed, analitzem les tend\u00e8ncies de CO en 3761 nuclis de s\u00f2l d\u2019ecosistemes de carboni blau a tot el m\u00f3n. Es va mesurar una disminuci\u00f3 en el contingut de CO amb la profunditat del s\u00f2l en el 63% dels nuclis, mentre que es van observar tend\u00e8ncies estables i creixents en el 22% i el 15% dels nuclis, respectivament. Basant-nos en 85 perfils on es va poder modelar la descomposici\u00f3 de CO, la taxa de descomposici\u00f3 de CO en els ecosistemes de carboni blau va ser de 0,023 \u00b1 0,002 any\u22121 durant els \u00faltims 100 anys i de 0,007 \u00b1 0,0007 any\u22121 durant els \u00faltims 1000 anys. Aix\u00f2 resulta en l\u2019estabilitzaci\u00f3 del 9% i el 0,1% de les aportacions de CO al s\u00f2l 100 i 1000 anys despr\u00e9s de l\u2019enterrament, respectivament, cosa que demostra el llarg temps de resid\u00e8ncia del CO en els sumidors associats als ecosistemes de carboni blau. Aquest estudi proporciona estimacions de refer\u00e8ncia de la descomposici\u00f3 del CO al s\u00f2l en condicions naturals a curt i llarg termini, i avalua la reducci\u00f3 de carboni, a m\u00e9s de l\u2019aportaci\u00f3 de projectes de compensaci\u00f3 de carboni en ecosistemes de carboni blau.<\/p>\n