{"id":7488,"date":"2018-02-16T12:25:37","date_gmt":"2018-02-16T11:25:37","guid":{"rendered":"https:\/\/game-csic.com?p=7488\/"},"modified":"2018-04-04T11:59:28","modified_gmt":"2018-04-04T10:59:28","slug":"blue-carbon-importance-and-dynamics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/blue-carbon-importance-and-dynamics\/","title":{"rendered":"Carboni Blau: import\u00e0ncia i din\u00e0mica"},"content":{"rendered":"
\n\t
\n\t\t
\n\t\t\t

Menart, Oc\u00e9ane.<\/a> Estudiant de M\u00e0ster en Oceanografia, Biologia i Ecologia Marina (Universitat de Marsella)<\/span>
\nTolosa, Mariona.<\/a> Estudiant en pr\u00e0ctiques. Grau en Ci\u00e8ncies Ambientals (Universitat de Girona)<\/span><\/h4>\n\n\t\t<\/div>\n\t<\/div>\n
<\/span><\/span><\/span><\/span>\n<\/div>
<\/div>\n\t
\n\t\t
\n\t\t\t

El di\u00f2xid de carboni \u00e9s un gas que forma part del cicle natural del carboni a trav\u00e9s dels processos biol\u00f2gics de respiraci\u00f3, descomposici\u00f3, erosi\u00f3 de les roques i vulcanisme. El carboni blau \u00e9s un terme que fa refer\u00e8ncia al carboni org\u00e0nic capturat i emmagatzemat durant per\u00edodes llargs de temps (fonamentalment, enterrat) pels ecosistemes marins. Aquest concepte ha impulsat el desenvolupament de diferents l\u00ednies de recerca en els darrers anys, durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada. La seva import\u00e0ncia rau en el proc\u00e9s de segrest i enterrament del carboni per part dels ecosistemes costaners dominats per plantes vasculars, i les implicacions positives d\u2019aquest fenomen que s\u2019obtenen en el control de l\u2019exc\u00e9s de CO atmosf\u00e8ric.2<\/sub> globalment.<\/span><\/span><\/p>\n

Dins del carboni blau segrestat pel mar, m\u00e9s de la meitat es produeix en ecosistemes costaners com ara aiguamolls, prats de posid\u00f2nia, manglars i estuaris (Nelleman<\/span>\u00a0et al., 2009). <\/span>D\u2019una banda, a nivell ecol\u00f2gic, tenim que <\/span>bosc d'angiospermes marines <\/span>formen refugis de biodiversitat per a altres esp\u00e8cies (Serrano et al., 2017) <\/span>al mateix temps que amb els seus rizomes eviten o frenen els processos d\u2019erosi\u00f3 del s\u00f2l<\/span>. D'altra banda, aquests <\/span>boscos <\/span>tamb\u00e9 capturar CO atmosf\u00e8ric<\/span>2<\/span><\/sub> amb la fotos\u00edntesi, on el carboni s\u2019emmagatzema en forma de biomassa <\/span>i necromassa<\/span> (Mazarrasa\u00a0<\/span>e<\/span>t al., 2015) o <\/span>impulsat als sediments mentre s\u2019allibera oxigen al <\/span>medi ambient<\/span> Aquesta funci\u00f3 representa <\/span>una contribuci\u00f3 significativa<\/span> la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic perqu\u00e8 contribueix a la reducci\u00f3 del CO atmosf\u00e8ric<\/span>2<\/span><\/sub>, un gas que contribueix a l'escalfament global (L\u00f3pez-Merino et al. 2017).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Gr\u00e0fic 1. Emmagatzematge mitj\u00e0 de carboni a sobre i sota terra en ecosistemes costaners en comparaci\u00f3 amb el bosc terrestre. Cercat a http:\/\/thebluecarboninitiative.org\/blue-carbon\/ el 13-02-2017.<\/span><\/p>\n

Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual la conservaci\u00f3 \u00e9s de gran import\u00e0ncia. Alguns d'aquests h\u00e0bitats estan en perill de degradaci\u00f3, cosa que implicaria la alliberaci\u00f3 del carboni que emmagatzemen i que, combinat amb l'oxigen, proporcionaria alts nivells de CO2.<\/span>2<\/span><\/sub> aix\u00f2 tornaria a l'atmosfera (Lovelock e<\/span>t <\/span>al., 2017; Rozaimi et al., 2016).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

T<\/span>Aquest article se centra en les praderies marines. <\/span>Les praderies marines s\u00f3n plantes amb flor que creixen en zones marines i estu\u00e0ries. S\u00f3n comunes en aig\u00fces intermareals i poc profundes fins a una profunditat d\u2019uns 20 m, on hi ha prou llum perqu\u00e8 puguin cr\u00e9ixer. Praderies marines<\/span>ca<\/span> les praderies s\u00f3n productors primaris que creixen gr\u00e0cies a la llum, nutrients, aigua i CO\u2082<\/span>2<\/span><\/sub>Amb aquest proc\u00e9s, transformen la mat\u00e8ria d'inorg\u00e0nica a org\u00e0nica, adquireixen l'energia que necessiten per funcionar i alliberen O<\/span>2<\/span><\/sub> en l'entorn. Les praderies marines es troben <\/span>w<\/span>a tot el m\u00f3n, excepte les zones polars i subpolars o a prop de la influ\u00e8ncia del doll de grans rius. Els entorns tropicals per\u00f2 principalment temperats s\u00f3n preferents per a les praderies marines, de les quals el Mar Mediterrani, les costes australianes i el Golf de M\u00e8xic es poden considerar punts calents. La <\/span>dominant <\/span>esp\u00e8cie end\u00e8mica del Mar Mediterrani <\/span>Posid\u00f2nia oceanica<\/i><\/span>. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

P. oceanica<\/i><\/span><\/span> t\u00e9 rizomes que poden cr\u00e9ixer verticalment o horitzontalment. Les fulles s'organitzen com un brot d'uns 8 i poden superar 1 m de llargada. <\/span><\/span>P. oceanica<\/i><\/span><\/span> tamb\u00e9 t\u00e9 arrels (que poden tenir almenys 70 cm) <\/span><\/span>llarg<\/span><\/span>)<\/span><\/span>,<\/span><\/span> flors i llavors, i un sistema vascular. La densitat de brots de la prada pot superar els 1000\/m\u00b2 a prop de la superf\u00edcie i normalment disminueix amb la profunditat <\/span><\/span>(menys de <\/span><\/span>100\/m\u00b2<\/span><\/span>)<\/span><\/span> a mesura que la llum esdev\u00e9 m\u00e9s escassa. Creixen fins a 40 m de profunditat depenent de la transpar\u00e8ncia de l\u2019aigua, habitualment sobre substrat tou i m\u00e9s rarament sobre roca. La reproducci\u00f3 d\u2019aquesta esp\u00e8cie \u00e9s t\u00edpicament vegetativa, amb episodis ocasionals de reproducci\u00f3 sexual per floraci\u00f3. Proporcionen diversos serveis ecosist\u00e8mics, incloent-hi la captura i l\u2019emmagatzematge de carboni com a mat\u00e8ria org\u00e0nica. Part d\u2019aquest carboni org\u00e0nic (C<\/span><\/span>org<\/span><\/sub><\/span>) es troba en les plantes vives, per\u00f2 la majoria est\u00e0 enterrada als s\u00f2ls sota les praderies marines. Les praderies marines <\/span><\/span>ocupar<\/span><\/span> menys de l'1 % de la superf\u00edcie de l'oce\u00e0 per\u00f2 segresten 27,4 Tg de carboni (en forma de carboni org\u00e0nic)<\/span><\/span>) <\/span><\/span>per any, \u00e9s a dir, el 10 % de la captura d\u2019oce\u00e0 en sediments (Campbell et al., 2014). El carboni es mant\u00e9 durant centenars a milers d\u2019anys al s\u00f2l sota la faner\u00f2gama marina, representant un embornal de carboni molt efectiu. L\u2019estructura de la cap\u00e7ada, la turbidesa de l\u2019aigua, la profunditat de creixement, les propietats dels sediments, les especificitats de les esp\u00e8cies, entre altres caracter\u00edstiques, afectaran la capacitat de captura de carboni de les faner\u00f2games marines:<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

    \n
  • \n

    Profunditat:<\/b><\/span> canvis en les reserves i fluxos de carboni org\u00e0nic <\/span>amb profunditat<\/span>. <\/span>T<\/span>La reserva \u00e9s m\u00e0xima en els primers 50 cm de sediment i disminueix amb la profunditat del sediment.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Esp\u00e8cie:<\/b><\/span> P<\/i><\/span>. oce\u00e0nica<\/i><\/span> pot acumular una gran quantitat de carboni (Lavery <\/span>i <\/span>al., 2013) formant una estructura intricada anomenada mat o matte que pot tenir fins a diversos metres de gruix i persistir durant diversos milers d\u2019anys. <\/span>P. oceanica<\/i><\/span> acumula m\u00e9s carboni que altres esp\u00e8cies de la <\/span>Posid\u00f2nia<\/i><\/span> g\u00e8nere (O. Serrano et al., 2014).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Filtre de part\u00edcules:<\/b><\/span> La capacitat de les praderies marines per emmagatzemar carboni es deu a la producci\u00f3 prim\u00e0ria i a la seva capacitat per retenir part\u00edcules de la columna d\u2019aigua. La cap\u00e7ada de les praderies marines pot reduir la velocitat de l\u2019aigua, cosa que facilita la precipitaci\u00f3 de mat\u00e8ria particulate en els sediments (Fourqurean et <\/span>a<\/span>l., 2012; Greiner et <\/span>a<\/span>l., 2013).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Estructura del paisatge: <\/b><\/span>S'ha comprovat que els prats continus capturen m\u00e9s carboni que els prats fragmentats (Ricart et <\/span>a<\/span>l., 2017), com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'una cap\u00e7ada m\u00e9s gran.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Eutrofitzaci\u00f3<\/b><\/span> implica una disminuci\u00f3 de la penetraci\u00f3 de la llum a l\u2019aigua i, per tant, una reducci\u00f3 de l\u2019activitat fotosint\u00e8tica, que finalment condueix a una disminuci\u00f3 de la capacitat de captura de carboni (Serrano et <\/span>etc., <\/span>2014).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Reforestaci\u00f3 i aforestaci\u00f3: <\/b><\/span>pot restaurar la capacitat de captura de carboni dels prats de faner\u00f2games marines, per\u00f2 \u00e9s un procediment molt car i ineficient amb un \u00e8xit molt limitat a nivell mundial. Per tant, la conservaci\u00f3 dels prats existents i dels grans dip\u00f2sits de carboni acumulats dins dels seus sediments hauria de ser l\u2019objectiu prioritari per als gestors costaners.<\/span>s.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  • \n

    Activitats humanes<\/b><\/span> A la zona costanera (contaminaci\u00f3, destrucci\u00f3 mec\u00e0nica de l\u2019h\u00e0bitat) s\u2019est\u00e0 reduint l\u2019extensi\u00f3 de les praderies marines a tot el m\u00f3n i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, part del carboni emmagatzemat s\u2019est\u00e0 alliberant novament a l\u2019atmosfera. La taxa global de p\u00e8rdua de praderies marines s\u2019ha estimat en un 7 % anual des dels anys 80 (Waycott et al., 2009). Aquests sistemes tamb\u00e9 s\u00f3n vulnerables al canvi clim\u00e0tic i a l\u2019augment del nivell del mar, aix\u00ed com a les pressions associades amb el desenvolupament costaner. Hi ha diversos factors naturals i antr\u00f2pics que poden influir en els fluxos de C.<\/span>org<\/span><\/sub> en els ecosistemes de praderies marines. Els factors que influeixen s'han dividit en categories f\u00edsiques, biol\u00f2giques i qu\u00edmiques (Kelleway et al., 2017).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n

    \"\"<\/p>\n

    De fet, quan els h\u00e0bitats costaners es degraden o es transformen en un altre paisatge, el carboni contingut en el sediment es desestabilitza o s'exposa a l'oxigen, cosa que provoca un augment de l'activitat microbiol\u00f2gica que allibera carboni a l'atmosfera o a la columna d'aigua. S'estima que la degradaci\u00f3 de la zona costanera <\/span><\/span><\/span>l'entorn provoca una emissi\u00f3 a l'atmosfera de 0,15-1,02 (mil milions de tones Pg) de CO<\/span><\/span><\/span>2<\/span><\/sub> per any (Pendleton et al., 2012). <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

    Els prats de faner\u00f2games marines poden tenir un paper important en la regulaci\u00f3 de la concentraci\u00f3 atmosf\u00e8rica de CO\u2082.<\/span>2 <\/span><\/sub>que prov\u00e9 principalment de les activitats humanes. \u00c9s evident la necessitat d'implementar mesures de gesti\u00f3 per preservar els ecosistemes de praderies marines. \u00c9s clar que les pol\u00edtiques que fomenten la gesti\u00f3 sostenible dels ecosistemes costaners podrien reduir significativament les emissions de carboni derivades del component de canvi d\u2019\u00fas del s\u00f2l, aix\u00ed com mantenir els molts altres serveis ecosist\u00e8mics ben reconeguts que proporcionen els h\u00e0bitats costaners.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

    REFER\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n

    Gillis, L. G., Belshe, E. F., i Narayan, G. R.<\/span> Els manglars desforestats afecten el potencial d'enlla\u00e7os de carboni entre ecosistemes connectats. <\/span><\/em>Estuaris i costes, 40(4), 1207\u20131213 (2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    Kelleway, J., Serrano, O., Baldock, J., Cannard, T., Lavery, P., Lovelock, C. E., Macreadie, P., Masqu\u00e9, P., Saintilan, N., Steven, A.D.L. <\/span>Revisi\u00f3 t\u00e8cnica d\u2019oportunitats per incloure el carboni blau en el Fons de Reducci\u00f3 d\u2019Emissions del Govern Australi\u00e0, (octubre)<\/span><\/em>, 295 (2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    L\u00f3pez-Merino, L., Col\u00e1s-Ruiz, N.R., Adame, M.P, Adame, M.P, Serrano, O., Martinez Cortizas, A., Mateo, M.A. <\/span>Un registre de sis mil anys de canvi clim\u00e0tic i d\u2019\u00fas del s\u00f2l a partir de les praderies marines mediterr\u00e0nies.<\/span><\/em> Journal of Ecology, 105, 1267\u20131278 (2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    Lovelock, C.E., Steven, A., Atwood, T.B., Baldock, J., Duarte, C.M., Hickey, S., Lavery, P.S., Masqu\u00e9, P., Macreadie, P.I., Ricart, AM., Serrano, O. <\/span>Avaluaci\u00f3 del risc d\u2019emissions de di\u00f2xid de carboni dels ecosistemes de carboni blau.<\/span><\/em> Frontiers in Ecology and the Environment, 15 (5), 257\u2013265 (2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    Macreadie, P.I., Connolly, R.M., Duarte, C.M., Lavery, P.S., Steven, A., Lovelock, C.E., Ollivier, Q., Kelleway, J.J., Serrano, O., Carnell, P.E., Lewis, C. J. E., Atwood, T.B., Sanderman, J., Baldock, J. <\/span>Captura de carboni per les marjals mareals australianes.<\/span><\/em> Scientific Reports, 7, 44071 (2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    Ricart, A. M., P\u00e9rez, M., i Romero, J. <\/span>La configuraci\u00f3 del paisatge modula l\u2019emmagatzematge de carboni en els sediments de les praderies marines. <\/span><\/em>Estuar\u00ed, Costaner i Ci\u00e8ncies de la Plataforma, 185, 69\u201376 <\/span>(2017)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

    Scartazza, A., Moscatello, S., Gavrichkova, O., Buia, M. C., Lauteri, M., Battistelli, A., Brugnoli, E. <\/span>oL'estrat\u00e8gia d'assignaci\u00f3 de carboni i nitrogen en Posidonia oceanica es veu alterada per l'acidificaci\u00f3 de l'aigua de mar<\/em>.<\/span> Science of the Total Environment, 607\u2013608, 954\u2013964 <\/span>(2017)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

    Serrano O, Serrano E, Inostroza K, Lavery PS, Mateo MA i Ballesteros E. <\/span>Les praderies de faner\u00f2games proporcionen un h\u00e0bitat 3D per als peixos de l\u2019escull.<\/span><\/em> Front. Mar. Sci. 4:54 <\/span>(2017).<\/span><\/span><\/p>\n

    Rozaimi M., Lavery, P.S., Serrano, O., Kyrwood, D. <\/span>Emmagatzematge de carboni a llarg termini i la seva p\u00e8rdua recent en una praderia estuarina de Posidonia australis (Albany, Austr\u00e0lia Occidental). <\/span><\/em>Estuar\u00ed, Costaner i Ci\u00e8ncies de la Plataforma 171, 58 \u2013 65 (2016).<\/span><\/span><\/p>\n

    Mazarrasa, I., Steven, A.D.L., Duarte, C.M., Marb\u00e0, N., Lovelock, C.E., Serrano, O., Lavery, P.S., Fourqurean, J.W., Kennedy, H., Mateo, M.A., Krause-Jensen, D. <\/span>Les praderies de faner\u00f2games marines com a reservori de carbonat d'import\u00e0ncia global.<\/span><\/em> Biogeociencies, 12, 4993\u20135003 (2015).<\/span><\/span><\/p>\n

    Campbell, J. E., Lacey, E. A., Decker, R. A., Crooks, S., i Fourqurean, J. W. <\/span>Emmagatzematge de carboni en praderies de faner\u00f2games marines d'Abu Dhabi, Emirats \u00c0rabs Units. <\/span><\/em>Estuaris i costes, 38(1), 242\u2013251 (2014).<\/span><\/span><\/p>\n

    Serrano, O., Lavery, P. S., Rozaimi, M., i Mateo, M. A. <\/span>Jo<\/span>Influ\u00e8ncia de la profunditat de l\u2019aigua en la capacitat de segrest de carboni de la faner\u00f2gama marina. <\/span><\/em>Cicles Biogeoqu\u00edmics Globals, 28(9), 950\u2013961 <\/span>(2014)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

    Greiner, J. T., McGlathery, K. J., Gunnell, J., i McKee, B. A. <\/span>La restauraci\u00f3 de praderies marines millora la captura de \u201ccarboni blau\u201d en aig\u00fces costaneres. <\/span><\/em>PLoS ONE, 8(8), 1\u20138 (2013).<\/span><\/span><\/p>\n

    Lavery, P. S., Mateo, M.-\u00c0., Serrano, O., i Rozaimi, M.<\/span> Variabilitat en l\u2019emmagatzematge de carboni dels h\u00e0bitats de praderies marines i les seves implicacions per a les estimacions globals del servei ecosist\u00e8mic del carboni blau. <\/span><\/em>PloS One, 8(9), e73748 (2013).<\/span><\/span><\/p>\n

    James W. Fourqurean, Carlos M. Duarte, Hilary Kennedy, N\u00faria Marb\u00e0, Marianne Holmer, Miguel \u00c0ngel Mateo, Eugenia T. Apostolaki, Gary A. Kendrick, Dorte Krause-Jensen, Karen J. McGlathery, \u00d2scar Serrano. <\/span>Els ecosistemes de praderies marines com a dip\u00f2sit de carboni d'import\u00e0ncia global<\/span><\/em>.<\/em> Nature Geoscience, 5(7), 505\u2013509 (2012).<\/span><\/span><\/p>\n

    Pergent, G., Bazairi, H., Boudouresque, C. F., Buia, M. C., Clabaut, P., Harmelin-Vivien, M., Verlaque, M. <\/span>Praderies de Magnoli\u00f3fites marines del mar Mediterrani: resili\u00e8ncia i contribuci\u00f3 a la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic.<\/span><\/em> Resum \/ Prats de Posid\u00f2nia Mediterr\u00e0nia: Resili\u00e8ncia i Contribuci\u00f3 a la Mitigaci\u00f3 del Canvi Clim\u00e0tic <\/span>(2012)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n

    Lejeusne, C., Chevaldonn\u00e9, P., Pergent-Martini, C., Boudouresque, C. F., i P\u00e9rez, T. <\/span>Efectes del canvi clim\u00e0tic en un oce\u00e0 en miniatura: el mar Mediterrani, altament divers i altament impactat. <\/span><\/em>Trends in Ecology and Evolution, 25(4), 250\u2013260 (2010).<\/span><\/span><\/p>\n

    C. Nellemann, E. Corcoran, C.M. Duarte, L. Vald\u00e9s, C. De Young, L. Fonseca, G. Grimsditch (Eds.). <\/span>Carboni Blau.<\/span><\/em> Una Avaluaci\u00f3 de Resposta R\u00e0pida, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, GRID-Arendal (2009).<\/span><\/span><\/p>\n

    Waycott, M., Duarte, C. M., Carruthers, T. J. B., Orth, R. J., Dennison, W. C., Olyarnik, S., Williams, S. L. <\/span>L'acceleraci\u00f3 de la p\u00e8rdua de praderies marines a tot el m\u00f3n amena\u00e7a els ecosistemes costaners.<\/span><\/em> Proceedings of the National Academy of Sciences, 106(30), 12377\u201312381 <\/span>(2009)<\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n\n\t\t<\/div>\n\t<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

    <\/div><\/div><\/div><\/div>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Menart, Oc\u00e9ane. Estudiant de M\u00e0ster en Oceanografia, Biologia i Ecologia Marina (Universitat de Marsella) Tolosa, Mariona. Estudiant de pr\u00e0ctiques. Grau en Ci\u00e8ncies Ambientals (Universitat de Girona) El di\u00f2xid de carboni \u00e9s un gas que forma part del cicle natural del carboni a trav\u00e9s dels processos biol\u00f2gics de respiraci\u00f3, descomposici\u00f3, erosi\u00f3 de les roques i vulcanisme. El carboni blau \u00e9s un terme que fa refer\u00e8ncia…","protected":false},"author":2,"featured_media":5666,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[105],"tags":[],"post_series":[],"class_list":["post-7488","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","entry","has-media"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7488"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7488\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7662,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7488\/revisions\/7662"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7488"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7488"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7488"},{"taxonomy":"post_series","embeddable":true,"href":"https:\/\/game-csic.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_series?post=7488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}