Abstract
Es van estudiar dues mostres de fusta arqueològica mitjançant espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier amb reflectància total atenuada (FTIR–ATR). Provenen d’un naufragi a la badia de Ribadeo, al nord-oest d’Espanya, i d’una biga de fusta d’una nau antiga de la Catedral de Segòvia, al centre d’Espanya. Es va aplicar una anàlisi de components principals a la matriu de dades transposada (mostres com a columnes i bandes espectrals com a files) de 43 espectres enregistrats (18 del naufragi i 25 de la biga de fusta). Els resultats van mostrar diferències entre les dues mostres, amb una proporció més gran de carbohidrats i una proporció menor de lignina a la biga que a la fusta del naufragi. Dins la biga de fusta, el contingut de lignina va ser significativament menor en els anells de creixement recents que en els antics (P = 0,005). Aquestes variacions es poden atribuir a diferències d’espècie entre les dues fustes (roure i pi respectivament), amb una barreja de guaiacil i siringil en la lignina de fusta dura, mentre que la lignina de fusta tova consisteix gairebé exclusivament en grups guaiacil. La influència de les condicions ambientals en la petjada dactilar FTIR probablement es reflecteix en una oxidació augmentada de la lignina en condicions aerades (biga de fusta) i en una hidròlisi dels carbohidrats en condicions submergides i anòxiques (fusta del naufragi). La caracterització molecular mitjançant pirolisi analítica de mostres seleccionades de cada tipus de fusta va confirmar la interpretació dels mecanismes darrere de la variabilitat en la composició de la fusta obtinguda per FTIR–ATR.
