Premsa

Data de publicació: 22/07/2026
Mitjà: EuropaPress
Tipus: Article de premsa
Enllaç directe

Un nou estudi revela que aquests ecosistemes, a més d'emmagatzemar carboni, retenen contaminants perillosos, entre ells metalls pesants com el mercuri. El treball estima que la seva degradació i pèrdua poden alliberar cada any unes 26 tones d'aquest metall a escala mundial, exposa els riscos associats i identifica les regions del món amb més perill.

Data de publicació: 04/12/2021
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: El País, Jesús A. Cañas
Tipus: Article de premsa
Enllaç directe

El mercat de ‘carboni blau’ arriba a Europa: restaurar unes marjals de Cadis per compensar les emissions d’empreses.La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) escull les antigues salines artesanals d’aquesta província andalusa per promoure la venda de bons que permetin recuperar espais naturals degradats.

Data de publicació: 29/11/2021
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Revista QUO, Lorena Sánchez Romero.
Tipus: Article de revista
Enllaç directe

Les marismes de Cadis es revelen com un important sumider de carboni blau ocult, segons els experts, imprescindible per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Data de publicació: 25/11/2021
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: National Geographic, Cristina Crespo Garay
Tipus: Reportatge de revista
Enllaç directe

Malgrat el seu paper clau en la mitigació del canvi climàtic, més del 85 per cent dels aiguamolls d’Espanya han desaparegut i la resta dels anomenats embornals de carboni blau estan greument degradats.

Data de publicació: 22/09/2021
Projecte: Col·laboració amb el Port de Barcelona
Mitjà: Revista Pier Next, Tania Alonso Cascallana
Tipus: Reportatge de revista
Enllaç directe

Al llarg de tot el món i amb l'única excepció de l'Antàrtida, les línies que mars i oceans dibuixen a les costes acullen els coneguts com a ecosistemes costaners de carboni blau. Es tracta de manglars, marismes i praderies marines, entorns que a més de protegir els hàbitats del litoral tenen la capacitat d'emmagatzemar grans quantitats de carboni.

Data de publicació: 2021
Projecte: Col·laboració amb Veolia.com
Mitjà: Fins a nosaltres, per Veolia. Amy Brandis
Tipus: Entrevista escrita
Enllaç directe

Entrevista-reportatge a M.A: Mateo de Amy Brandis per a Veolia (Up-to-Us) sobre les praderies de Posidonia oceanica i el seu paper com a sumideres de carboni. Aquest pastís marí captura CO2 50 vegades més ràpid que una selva tropical, però s’enfronta a la destrucció. «L’esplèndida estructura de la posidònia oceànica em recorda una catedral», diu el Dr. Miguel Ángel Mateo Mínguez, juntant els dits en un arc, «tenen aquesta bellesa a l’interior, una enorme biodiversitat, i el sediment que hi ha a sota és la cripta del catedràtic, un arxiu d’història». Mateo, cap del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics del Consell Superior d’Investigacions Científiques, ha dedicat tota la seva vida a investigar i lluitar per la protecció de la posidònia oceànica, una fanerògama marina de color verd esmeralda del mar Mediterrani. Des de les costes de Sicília fins a Egipte, aquesta praderia marina captura CO2 cinquanta vegades més ràpid que les selves tropicals.

Data de publicació: 04/09/2021
Projecte: CANVIMED
Mitjà: El País, Javier Martín-Arroyo / Nacho Sánchez.
Tipus: Reportatge de premsa
Enllaç directe

Dels hivernacles al fons del mar: la plaga del plàstic agrícola a Almeria. Tonelades de residus d’hivernacles contaminen la costa almerienca. El Govern pot retardar encara tres anys el decret que ho eviti.

Data de publicació: 05/07/2021
Projecte: Contracte amb la Fundació Marilles
Mitjà: Fundació Marilles
Tipus: Publicació de la fundació
Enllaç directe

Amb l'objectiu d'estimar l'edat i la quantitat de carboni emmagatzemat per les praderies de posidònia, el passat 3 de juliol la Fundació Marilles va convidar un equip d'investigadors experimentats –dirigits pel Dr. Miguel Ángel Mateo del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) a la Costa Brava– a mostrejar dues praderies a la costa de Calvià (a Illetes i a la platja de S’Oratori a Portals Nous). L'activitat va ser possible gràcies al suport de TrueWorld que ens va cedir l'embarcació d'energia solar Stenella; així com el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Port Portals i el municipi de Calvià.

Data de publicació: 04/07/2021
Projecte: Contracte amb la Fundació Marilles
Mitjà: Última Hora Mallorca, Jaime Mora
Tipus: Article de premsa
Enllaç directe

Fa gairebé mil anys, quan el canvi climàtic encara era llunyà, la posidònia començava la seva tasca particular per mantenir el carboni en el sediment. Ho feia en praderies submarines ubicades a les costes del que avui són zones calvianeres de gran pressió humana com Illetes o Portals. Fins allà es van desplaçar ahir dos científics i dos estudiants del CSIC de Blanes, que es van submergir per extreure els anomenats testimoni de sediment, i poder així datar tant l’edat de la posidònia com la quantitat de carboni que és capaç de retenir.

Data de publicació: 28/09/2021
Projecte: Col·laboració amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)/324
Mitjà: Canal 3/24
Tipus: Entrevista
Enllaç directe

Entrevista a MA Mateo per valorar els possibles efectes de l'arribada de la colada del volcà de La Palma sobre l'ecosistema marí. El xoc entre la lava, a més de mil graus, i l’aigua de mar provocarà l’emissió de gasos perillosos i explosions, devastarà els organismes vius i reduirà la biodiversitat, però a la llarga la zona tindrà més biomassa.

Data de publicació: 03/09/2018
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: El País, Ciència i Matèria, Maria Josep Serra.
Tipus: Article de premsa
Enllaç directe

Els representants comunitaris de Life Blue Natura recorreran part del litoral protegit del Parc Natural del Cap de Gata-Níjar per fer un reconeixement dels punts de mostreig dins de les seves famoses praderies de Posidonia oceànica. Aquestes praderies de Posidonia capturen cada any tones de CO2 que s’incorporen a la mata, al sòl sota la planta, formant un sumider de carboni blau, un «magatzem natural». Així es denomina el carboni que fixen els ecosistemes costaners com les marjals litorals i les praderies marines.

Data de publicació: novembre 2017
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà:  Diari d'Almeria
Tipus: Article de diari
Enllaç directe

Els representants comunitaris de Life Blue Natura recorreran part del litoral protegit del Parc Natural del Cap de Gata-Níjar per fer un reconeixement dels punts de mostreig dins de les seves famoses praderies de Posidonia oceànica. Aquestes praderies de Posidonia capturen cada any tones de CO2 que s’incorporen a la mata, al sòl sota la planta, formant un sumider de carboni blau, un «magatzem natural». Així es denomina el carboni que fixen els ecosistemes costaners com les marjals litorals i les praderies marines.

Data de publicació: novembre 2017
Projecte: Paleoparc
Mitjà:  Faro de Vigo
Tipus: Article de diari
Enllaç directe

Fa 6.000 anys, el Llac dos Nenos era un aiguamoll costaner d’aigua dolça i una gran biodiversitat que l’oceà va envair aproximadament 3.000 anys després per convertir-lo, amb el pas del temps, en un ecosistema marí envoltat d’alzines, pins i grans brucs que avui està greument deteriorat i erma com a conseqüència del dic construït el 1943. Tota aquesta història ecològica està dipositada en els escassos dos metres i mig de sediments que durant l’últim any han desxifrat els investigadors del projecte Paleopark liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que pertany al CSIC. Les seves conclusions no només revelen el passat mil·lenari de Cíes, sinó que ajudaran a recuperar l’ecosistema natural del llac i el paisatge original de l’arxipèlag.