Skip to content

Aparicions a la TV

El GAME estudia el mercurio del litoral

Data de publicació: 2026
Projecte: Publicación artículo «Risks of mercury release from disturbance of blue carbon ecosystems»
Mitjà: TV La Selva
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Manglares, marismas y praderas marinas no sólo capturan carbono, sino que también retienen contaminantes tóxicos que pueden volver al medio si estos hábitats se degradan Un estudio internacional con participación del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) advierte que la degradación de los ecosistemas conocidos como “carbono marinas, puede acarrear la liberación de unas 26 toneladas de mercurio cada año a escala mundial.

Arxipèlag blau. 2023.

Data de publicació: 2023
Projecte: Col·laboració Arxipèlag Blau
Mitjà: IB3
Tipus: Capítol de sèrie documental
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Arxipèlag blau. Sèrie documental de sis capítols, una producció d’IB3 i la Fundació Marilles i en col·laboració amb la productora Miraprim. El Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics apareix als Capítols 1 (min. 38:35 a 39:38) i 6 (24:53 a 27:05).

Capítol 1: ‘Alguers’ i arenals: Miquel Salamanca ens presenta en aquest primer capítol de la sèrie Arxipèlag Blau dos dels ambients més característics de les nostres aigües: les platges de sorra i els algars, el que es coneix tradicionalment com 'el blanc' i 'el negre'. Ens endinsarem en les algues o praderies de posidònia per conèixer el cicle vital d’aquesta planta marina, les seves funcions ecològiques i les espècies que amaga entre les seves fulles. Ens sorprendrà descobrir com les platges de sorra, en aparença extensions desèrtiques, estan plenes de vida, amb espècies que han desenvolupat complexos sistemes de camuflatge i defensa. Herrazes, agulles, serpetons, pedazos, pops i moltes altres criatures marines seran protagonistes d’aquest capítol. Per acabar, acompanyarem en Gàdor Muntaner en la seva visita a s’Espardell, a la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera. 

Capítol 6: Passat, Present i FuturL'últim capítol d'Arxipèlag Blau està dedicat als canvis que ha patit el nostre mar i a plantejar propostes per aturar la seva degradació, conservar les seves espècies i hàbitats. En Miquel Salamanca ens presentarà el testimoni de pescadors que van conèixer espècies avui desaparegudes, científics i experts que han estudiat els impactes en el medi marí i plantegen propostes de recuperació. Enric Ballesteros, Xisco Riera, Lluís Cardona, Xisco Avellà, Miquel Àngel Mateo i Marta SalEs ens parlaran de la desaparició dels taurons a les nostres aigües, dels impactes de l'activitat pesquera, la desaparició dels hàbitats d'aigües somes, l'extinció del vell marí, la introducció d'espècies invasores, l'alteració dels ecosistemes i l'amenaça global que suposa el canvi climàtic. Tot això amb una crida a l'esperança i la responsabilitat per aplicar mesures de conservació al mar, les seves espècies i hàbitats i poder deixar així a les següents generacions, el mer món marí del qual nosaltres hem pogut gaudir. La seva salut depèn de nosaltres i del que fem a partir d'ara.

L'augment de la temperatura del Mediterrani amenaça la posidònia.

Data de publicació: 04/07/2021
Projecte: Contracte Fundació Marilles
Mitjà: RTVE
Tipus: Telenotícies
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

L'augment de la temperatura de la Mediterrània amenaça la posidònia. Reportatge derivat del projecte per a la Fundació Marilles a Calvià, Mallorca. Telenotícies Cap de Setmana. Ràdio Televisió Espanyola. 0:31 min. Es constata a la costa de les Balears, un dels millors santuari per a aquesta antiga dama dels mars. Però la posidònia no és només una campiona en edat. Un equip de científics estudia davant les costes de Calvià, a Mallorca, la gran capacitat que té aquesta planta marina per absorbir CO2. Per això, quan contaminem o llancem l'àncora on no toca, els científics adverteixen que no només acabem amb un ésser viu que pot ser mil·lenari sinó també amb una gran aliada contra el canvi climàtic.

Científics revelen que la Posidònia de Ses Illetes té 2.355 anys.

Data de publicació: 2023
Projecte: Contracte Fundació Marilles
Mitjà: IB3
Tipus: Canal de YouTube d'IB3
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Reportatge sobre el projecte per a la Fundació Marilles1:42 min. La televisió de les Illes Balears IB3 informa dels resultats de l'estudi de GAME sobre l'edat i les reserves de carboni que acumulen les praderies de Calvià i Illetes. Estudi realitzat per a la Fundació Marilles.

Científics revelen que la Posidònia de Ses Illetes té 2.355 anys.

Data de publicació: 04/07/2021
Projecte: Contracte Fundació Marilles
Mitjà: Canal de YouTube GAME
Tipus: Joc audiovisual – IB3
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Cobertura de la campanya per a la Marilles Foundation de Mallorca. L'edat de les praderies de P. oceanicaIb3 (Televisió Illes Balears) 

Bona salut de les praderies de Posidònia de Mallorca.

Data de publicació: 04/07/2021
Projecte: Contracte Fundació Marilles
Mitjà: IB3 Notícies
Tipus: Notícies
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Les praderies de posidònia tenen bona salut. Aquesta és la conclusió del mostreig realitzat avui a Mallorca per científics del CSIC i la Fundació Marilles. Contenen carboni acumulat des de fa milers d’anys, un pulmó al fons del mar que cal preservar.

Han estat hores de treball dins del mar, fins que els científics han extret del fons de les praderies de posidònia un tub d'un metre i mig de longitud on s'han dipositat sediments i restes d'aquesta planta. Una anàlisi a primera vista permet calcular l'edat i la quantitat de carboni acumulat. El resultat és favorable.

El que més mal fa a les praderies són les ancores dels vaixells, que les arrosseguen i destrossen. També la pressió turística.

La importància d’aquestes praderies de posidònia és fonamental, retenen les emissions de carboni a les Illes.

Un resultat més exhaustiu i detallat d’aquest mostreig es donarà a conèixer d’aquí a uns mesos.

La gran catifa submergida que neteja els nostres mars de contaminació

Data de publicació: 26/11/202
Projecte: Col·laboració amb el programa de La Sexta, "Natural"
Mitjà: La Sisena, Natural
Tipus: Reportatge documental
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

La posidònia, la gran catifa submergida que neteja els nostres mars de contaminació. La posidònia és una planta marina de valor incalculable: filtra l’aigua i la allibera de contaminació. En aquest vídeo de Natural t’expliquem com funciona aquesta gran «catifa» natural. Amb Jalis de la Serna.

El projecte LIFE Blue Natura

Data de publicació: 2018
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Canal Sur, Espai Protegit
Tipus: Reportatge documental
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Vídeo-reportatge a bord del B/O García del Cid. Programa Espai Protegit de Canal Sur. 7:43 min. Reportatge emès a Canal Sur Andalusia, al programa Espai Protegit amb motiu de la campanya de mostreig del CSIC a bord del Vaixell Oceanogràfic García del Cid, per a l'estudi del carboni blau retingut a les praderies de posidònia oceànica a Andalusia.

El projecte LIFE Blue Natura

Data de publicació: 2018
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Canal Sur, Informatius
Tipus: Notícies
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

EExpedició per Andalusia a bord del B/O García del Cid. Reportatge Ràdio Televisió d’Andalusia (Canal Sur). 2:08 min.  Canal Sur Televisió es va fer ressò en els seus informatius de la campanya que durant 10 dies es va realitzar per Almeria, Granada i Màlaga per a l'obtenció de mostres de carboni blau en praderies de fanerògames marines d'Andalusia, dins del projecte Life Blue Natura.

El projecte LIFE Blue Natura

Data de publicació: novembre 2017
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Canal Sur, Espai Protegit
Tipus: Reportatge documental
Enllaç directe al reportatge: Vídeo

Posidònia oceanica: investigació al Parc Natural del Cap de Gata-Níjar (Almeria). Reportatge del Canal Sur (Programa Espai Protegit) sobre el projecte LIFE Bue Natura i l’expedició amb el B/O García del Cid per les costes d’Almeria. 7:32 min. Científics del vaixell oceanogràfic “García del Cid” del Consell Superior d’Investigacions Científiques han recollit mostres de les praderies de posidònia oceànica als fons marins del Parc Natural Cap de Gata-Níjar (Almeria) per quantificar com fixen el carboni. Andalusia lidera un projecte europeu que busca millorar la protecció de les praderies de posidònia, autèntics boscos submarins que abunden al litoral almerienc.

Els hàbitats costaners com les marjals i les praderies de Posidonia oceànica s'estan revelant com a importants sumideres de CO2, un dels gasos d'efecte hivernacle que incideixen en el canvi climàtic. Això és el que es coneix com a carboni blau.

Un altre dels objectius del projecte és la conservació de les praderies i el llit on creixen.

La Junta d'Andalusia treballa en l'elaboració d'una nova Llei de Canvi Climàtic, i un dels punts contempla la importància dels sumidors de CO2 i el paper que hi juguen els boscos marins. Una llei que tindrà en compte els resultats d'aquesta campanya i les dades científiques que en sorgiran. Life Blue Natura proporcionarà les quantitats de carboni que la posidònia és capaç de captar.

Intervencions: Rosa Mendoza (Directora Life Blue Natura CMAOT), Miguel Ángel Mateo (Científic CEAB-CSIC Fife Blue Natura), Mar Otero (Membre UICN), Diego Moreno Lampreave (Programa Gestió Sostenible Medi Marí), Paul S. Lavery (Centre Marine Ecosystems. University Perth).

Posidonia oceanica projecte Life Blue Natura

Data de publicació: novembre 2017
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Canal Sur
Tipus: Reportatge de vídeo
Enllaç directe al reportatge

El projecte LIFE BLUE NATURA, així ho expliquen Espacio Protegido a Canal Sur Televisión. La Posidònia Oceànica és un dels sumidors de carboni ajudant d’aquesta manera a mitigar el canvi climàtic. Això és el que s’anomena Carboni Blau, conservar aquestes praderies i els boscos marins és el que persegueix el projecte europeu Life Blue Natura.

GCiencia acompanya GAME en un dia de campanya a les Illes Cíes

Data de publicació: setembre 2017
Projecte: Paleoparc
Mitjà:  GCiencia – Ciència Gallega Indústries Creatives S.L.
Tipus: Reportatge de vídeo
Enllaç directe al reportatge

Les Illes Cíes són un paradís a la Ria de Vigo. I capçalera del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia. Allà, una petita llacuna, A Lagoa dos Nenos, guarda secrets mil·lenaris sobre la història de l’arxipèlag. A les seves profunditats hi ha sediments que permeten rastrejar la petjada humana sobre la natura. Un equip de set investigadors del projecte Paleopark, liderats per Miguel Ángel Mateo, va recollir durant una setmana mostres sedimentàries de la llacuna amb la finalitat de reconstruir el passat de l’illa. I van aconseguir registres biològics de fins a sis mil anys d’antiguitat.

El Mediterrani d'ara fa mil·lennis

Data de publicació: juliol 2015
Projecte: Paleoparc, Perdó, disculpa
Mitjà: TVE – Canal 24h
Tipus: Reportatge de vídeo
Enllaç directe al reportatge

El Parc Nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera a Mallorca és un dels grans laboratoris naturals on es duen a terme projectes d’investigació marina. El programa ha estat allà amb en Miguel Ángel Mateo, Ecòleg i Investigador titular del CSIC, i amb l’equip GAME del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Porten a terme els projectes Sumilén i Paleopark, que utilitzen els dipòsits de fanerògames marines per estudiar, entre altres coses, la salut ambiental actual i la història del nostre mar Mediterrani. Per als investigadors joves que participen en el projecte, treballar sobre el terreny amb gent de tot el món i en un tema tan singular és una gran experiència.

II Jornades Tècniques. Miquel Àngel Mateo.

Data de publicació: novembre 2013
Projecte: LIFE Blue Natura
Mitjà: Life Posidonia Andalusia – Vídeos
Tipus: Reportatge de vídeo
Enllaç directe al reportatge

L'Arxiu mil·lenari de Posidònia Oceànica: Tornar al passat per millorar el futur. Miquel Àngel Mateo. Centre d'estudis avançats de Blanes. Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Back To Top