Abstract
Quaranta-tres sòls (130 horitzons), mostrejats per la missió geo-pedològica organitzada per la Universitat Estatal de Gent (Bèlgica) el 1962 a l’illa Santa Cruz (Illes Galápagos), van ser analitzats per determinar el seu grau d’evolució química. Es van utilitzar diversos índexs d’alteració (Índex d’Alteració de Parker – WIP –, Índex Químic d’Alteració – CIA –, Índex Químic d’Erosió – CIW –, Índex d’Alteració de Plagiòclasi – PIA – i Índex de Sílice-Titània – STI –) i anàlisi estadística multivariant (anàlisi de components principals), basats en la composició química. Amb l’única excepció de l’STI, els índexs estaven altament correlacionats (r > 0,85). Els valors més alts de WIP i STI (20,9 ± 8,2 i 70,2 ± 2,2 respectivament) es van trobar en sòls desenvolupats sobre fluxos de basalt prop de la costa. Valors lleugerament inferiors (WIP 16,8 ± 5,1 i STI 61 ± 3,4) es van observar en sòls marrons formats a partir de fluxos basàltics a altituds entre 140 i 225 m s.n.m. Els valors més baixos (WIP 9 ± 5 i STI 47 ± 6,8), que representen els materials més alterats, es van trobar en sòls situats a les altituds més altes (> 400 m s.n.m.) i principalment desenvolupats sobre materials piroclàstics (tuf i tefra). Com que la composició química del material geològic (basalt i tefra) és altament homogènia, el grau d’alteració probablement depèn de les condicions climàtiques controlades per l’altitud i l’orientació. A les vessants exposades al vent de l’illa s’observa un gradient d’augment de l’alteració des de les condicions àrides predominants a la costa fins a altituds de 400–500 m s.n.m., on predominen condicions molt més humides. L’anàlisi de components principals sobre la composició elemental també va recolzar la interpretació que el grau d’alteració (primer component) i l’horitzontació del sòl (segon component) estan relacionats amb les condicions climàtiques. Tant la variació dels índexs químics com els components principals de la composició geoquímica estan relacionats amb les zones bioclimàtiques: els sòls amb el grau d’alteració més baix es troben a la zona costanera àrida; una intensitat lleugerament superior es va trobar en sòls situats a les zones de transició i de Scalesia; mentre que els sòls més alterats apareixen a la zona marró. En comparació amb altres sòls volcànics estudiats a la literatura, els sòls de l’illa Santa Cruz es troben en el rang superior d’intensitat d’alteració química, només comparable amb els sòls de les Illes Açores i les Illes Canàries (Tenerife i La Gomera) desenvolupats sobre basalt, en condicions oceàniques.
