Abstract
Els fongs micorízics arbusculars (AMF), simbionts de la majoria de plantes terrestres, produeixen una proteïna del sòl relacionada amb la glomalina (GRSP), que juga un paper important en l'estructura i la qualitat del sòl. Tant els hifes dels fongs com la producció de proteïnes en els sòls es veuen afectats per les alteracions relacionades amb els canvis en l’ús del sòl, cosa que implica que la GRSP és un indicador sensible de la qualitat del sòl. Malauradament, la GRSP es degrada en un període d’anys a dècades en ambients oxigenats, cosa que impedeix la seva utilització com a proxy paleoecològic. No obstant això, la GRSP es transporta als sediments marins anòxics prop de la costa, on s’acumula i roman no degradada, permetent avaluar el seu potencial com a proxy paleoecològic per a la salut de l’ecosistema del sòl. Aprofitant aquest fet, hem obtingut per primera vegada un registre a llarg termini (aproximadament 1250 anys) del contingut de GRSP utilitzant un nucli de sediment d’una estora de Posidonia oceanica del Mediterrani occidental (Badia de Portlligat, Espanya). Les tendències en el contingut de GRSP van coincidir bé amb els canvis en l’ús del sòl relacionats amb activitats agràries reconstruïdes mitjançant l’anàlisi de pol·len. En períodes de conreu, l’acumulació de GRSP a l’estora va disminuir. Donat el paper que juga la GRSP, els resultats suggereixen que la intensificació agrària podria haver provocat alteracions en la qualitat del sòl. Així, la GRSP en sediments d’estores de fanerògames marines es pot utilitzar per avaluar les tendències a llarg termini en la qualitat del sòl continental induïdes per activitats humanes. Aquestes troballes obren noves possibilitats en la recerca d’ecologia a llarg termini, ja que altres ambients anòxics podrien ser potencialment vàlids també. Provar-ho obriria la possibilitat d’identificar patrons a llarg termini en la qualitat del sòl i altres factors d’estrès ambiental que també podrien afectar la producció d’AMF i GRSP en els sòls.
