Jordi Pagès, que recentment ha estat guardonat amb una Acció Marie Skłodowska-Curie, treballarà en el seu projecte ‘Transicions ambientals, biològiques i socials passades, presents i futures en ecosistemes costaners (FOREPAST)’ que serà acollit a la Universitat de Barcelona (amb el Prof. Javier Romero) i col·laborarà amb GAME a CEAB-CSIC per explorar les transicions ecològiques passades. Aquest és un projecte realment interdisciplinari, amb tasques que se centren tant en les ciències naturals com en les socials, abordant qüestions en una varietat d’escales temporals (des del passat fins al futur), tot al voltant del concepte de canvis de règim.

Els canvis de règim són fenòmens comuns en els sistemes ecològics. Aquests canvis abruptes poden ser induïts a vegades només per lleugeres fluctuacions o petites pertorbacions. L’enteniment actual dels mecanismes que produeixen transicions crítiques en sistemes del món real és insuficient. Tot i que les transicions tenen un origen antropogènic en la majoria dels casos, l’ocurrència d’aquests canvis pot tenir implicacions socials àmplies, típicament a causa del deteriorament d’un estat d’ecosistema funcionalment complex, que proporcionava diversos serveis ecosistèmics, cap a un altre estat degradat, que tendeix a oferir-ne molts menys. Així, la nostra manca de comprensió dels anomenats senyals d’alerta primerenca (SAP) d’un canvi imminent pot afectar greument la nostra capacitat d’adoptar accions de gestió de manera oportuna.

La principal limitació en la recerca d’EWS en dades ecològiques és la curta durada de la majoria d’estudis. FOREPAST adopta un enfoc interdisciplinari per abordar aquesta qüestió, i té com a objectius 1) utilitzar el registre paleoecològic per trobar EWS, que 2) després seran validades en ecosistemes contemporanis mitjançant un experiment manipulatiu al llarg d’un gradient d’estrès. Atès que el desenvolupament humà és la causa de la majoria de transicions ecosistèmiques, FOREPAST pretén 3) transmetre els resultats dels WP de ciències naturals als agents implicats a l’àrea d’estudi, per entendre la seva percepció de pèrdua/guany quan es produeixen transicions ecològiques, i els compromisos que la societat està disposada a assumir per prevenir (o no) aquests escenaris. Els ecosistemes centrals d’aquesta acció són els aiguamolls mediterranis del Delta de l’Ebre, que estan inclosos a la Xarxa Natura 2000, per ser hàbitats d’interès comunitari i llocs d’importància internacional per a les aus. Així, els resultats d’aquest projecte proporcionaran informació rellevant per a l’aplicació de directives de la UE, especialment relacionades amb l’adaptació al canvi climàtic i la resiliència costanera.

Jordi Pagès, que recentment ha estat guardonat amb una Acció Marie Skłodowska-Curie, treballarà en el seu projecte ‘Transicions ambientals, biològiques i socials passades, presents i futures en ecosistemes costaners (FOREPAST)’ que serà acollit a la Universitat de Barcelona (amb el Prof. Javier Romero) i col·laborarà amb GAME a CEAB-CSIC per explorar les transicions ecològiques passades. Aquest és un projecte realment interdisciplinari, amb tasques que se centren tant en les ciències naturals com en les socials, abordant qüestions en una varietat d’escales temporals (des del passat fins al futur), tot al voltant del concepte de canvis de règim.

Els canvis de règim són fenòmens comuns en els sistemes ecològics. Aquests canvis abruptes poden ser induïts a vegades només per lleugeres fluctuacions o petites pertorbacions. L’enteniment actual dels mecanismes que produeixen transicions crítiques en sistemes del món real és insuficient. Tot i que les transicions tenen un origen antropogènic en la majoria dels casos, l’ocurrència d’aquests canvis pot tenir implicacions socials àmplies, típicament a causa del deteriorament d’un estat d’ecosistema funcionalment complex, que proporcionava diversos serveis ecosistèmics, cap a un altre estat degradat, que tendeix a oferir-ne molts menys. Així, la nostra manca de comprensió dels anomenats senyals d’alerta primerenca (SAP) d’un canvi imminent pot afectar greument la nostra capacitat d’adoptar accions de gestió de manera oportuna.

La principal limitació en la recerca d’EWS en dades ecològiques és la curta durada de la majoria d’estudis. FOREPAST adopta un enfoc interdisciplinari per abordar aquesta qüestió, i té com a objectius 1) utilitzar el registre paleoecològic per trobar EWS, que 2) després seran validades en ecosistemes contemporanis mitjançant un experiment manipulatiu al llarg d’un gradient d’estrès. Atès que el desenvolupament humà és la causa de la majoria de transicions ecosistèmiques, FOREPAST pretén 3) transmetre els resultats dels WP de ciències naturals als agents implicats a l’àrea d’estudi, per entendre la seva percepció de pèrdua/guany quan es produeixen transicions ecològiques, i els compromisos que la societat està disposada a assumir per prevenir (o no) aquests escenaris. Els ecosistemes centrals d’aquesta acció són els aiguamolls mediterranis del Delta de l’Ebre, que estan inclosos a la Xarxa Natura 2000, per ser hàbitats d’interès comunitari i llocs d’importància internacional per a les aus. Així, els resultats d’aquest projecte proporcionaran informació rellevant per a l’aplicació de directives de la UE, especialment relacionades amb l’adaptació al canvi climàtic i la resiliència costanera.