Abstract
El camp emergent de la ciència del carboni blau busca maneres rendibles d’estimar el contingut de carboni orgànic dels sòls que estan vinculats als ecosistemes costaners amb vegetació. El contingut de carboni orgànic (Corg) en sòls terrestres i sediments marins s’ha correlacionat amb el contingut de fang (és a dir, llims i argiles, mides de partícula < 63 µm), però manquen proves empíriques d’aquesta teoria per als ecosistemes costaners amb vegetació. Aquí, vam compilar dades (n = 1345) sobre la relació entre Corg i el contingut de fang en ecosistemes de praderies marines (79 nuclis) i sediments adjacents sense vegetació (21 nuclis) per abordar si el fang es pot utilitzar per predir el contingut de Corg del sòl. També vam combinar aquestes dades amb les signatures δ13C del Corg del sòl per entendre les fonts dels dipòsits de Corg. Els resultats van mostrar que el fang està positivament correlacionat amb el contingut de Corg del sòl només quan la contribució del Corg derivat de la praderia marina al dipòsit sedimentari de Corg és relativament baixa, com en praderies petites i de creixement ràpid dels gèneres Zostera, Halodule i Halophila, i en sediments nus adjacents als ecosistemes de praderies marines. En praderies grans i longeves dels gèneres Posidonia i Amphibolis, hi havia una manca o una relació pobra entre el fang i el contingut de Corg del sòl, relacionada amb una contribució més alta de Corg derivat de la praderia marina al dipòsit sedimentari de Corg en aquestes praderies. Els continguts relativament alts de Corg del sòl amb continguts relativament baixos de fang (per exemple, saturació fang-Corg) en sediments nus i praderies de Zostera, Halodule i Halophila es relacionaven amb aportacions al·lòctones significatives de matèria orgànica terrestre, mentre que una contribució més alta de detritus de praderia en praderies d’Amphibolis i Posidonia va interrompre la correlació esperada entre el contingut de Corg del sòl i el contingut de fang. Aquest estudi mostra que el fang no és un proxy universal per al contingut de carboni blau en ecosistemes de praderies marines, i per tant no s’hauria d’aplicar de manera generalitzada a tots els hàbitats de praderies marines. El contingut de fang només es pot utilitzar com a proxy per estimar el contingut de Corg del sòl per a finalitats d’escalament quan hi ha espècies de praderies oportunistes i/o de baixa biomassa (és a dir, Zostera, Halodule i Halophila) (explicant del 34 al 91 % de la variabilitat), i en sediments nus (explicant el 78 % de la variabilitat). Els resultats obtinguts podrien permetre exercicis d’escalament robustos a baix cost com a part de les avaluacions de les reserves de carboni blau.
