Skip to content

Diferenciació entre boscos de pi segons l'espècie i la ubicació de cultiu mitjançant FTIR-ATR

Abstract

Espectroscòpia d’absorció total atenuada per transformada de Fourier d’infraroig (FTIR-ATR) es va aplicar a 120 mostres d’anells de fusta dura de vuit pins individuals de diferents localitzacions a Espanya. Es van recollir nuclis de Pinus sylvestris al parc natural d’Artikutza (Ps-ART). Els nuclis de Pinus nigra es van recollir a la Serra de Cazorla (Pn-LIN) i a la Muntanya de la Sagra (Pn-LSA). Es van realitzar tres proves d’anàlisi discriminant utilitzant totes les bandes (DFT), només les bandes de lignina (DFL) i només les bandes de polisacàrids (DFP), per explorar la capacitat de la FTIR-ATR per separar entre espècies i llocs de creixement. El model DFL va permetre una bona separació entre espècies de pi, mentre que el model DFP va permetre la diferenciació tant per espècies com per lloc de creixement. El model DFT va permetre una separació pràcticament perfecta, basada en dues funcions que involucren dotze bandes FTIR. La discriminació entre espècies estava relacionada amb bandes a 860 i 1655 cm−1, que eren més intenses en mostres de P. sylvestris, i bandes a 1425 i 1635 cm−1, més intenses en mostres de P. nigra. Aquestes vibracions estaven relacionades amb diferències en l’estructura de la lignina i les cadenes lineals de polisacàrids. La discriminació entre llocs de creixement estava principalment relacionada amb les absorcions de polisacàrids: a 900, 1085 i 1335 cm−1 més representatives de mostres Pn-LIN, i a 1105 i 1315 cm−1 principalment associades a mostres Pn-LSA. Aquestes absorcions estan relacionades amb enllaços β-glicosídics (900 cm−1), cel·lulosa i hemicel·lulosa (enllaços C–O, 1085 i 1105 cm−1) i contingut en cel·lulosa amorfa/cristal·lina (1315 i 1335 cm−1). Aquests resultats mostren que la FTIR-ATR combinada amb estadística multivariant pot ser una eina útil per a la identificació d’espècies i la procedència de mostres de fusta de pi d’origen desconegut.

Back To Top