Abstract
Les estimacions actuals de les reserves de carboni sota les praderies de fanerògames marines a tot el món es basen en poques dades, cosa que provoca una tendència a generalitzar les reserves globals de carboni a partir d’un nombre molt limitat d’hàbitats de fanerògames marines. Vam estudiar praderies de Posidonia oceanica i Posidonia sinuosa al llarg de gradients induïts per la profunditat en la disponibilitat de llum per avaluar la variabilitat de les seves reserves de carboni orgànic sedimentari (Corg) i les taxes d’acreció. Aquest estudi va mostrar una disminució de quatre vegades en les reserves de Corg de les praderies de P. sinuosa entre 2–4 m i 6–8 m de profunditat (amb una mitjana de 7,0 i 1,8 kg m−2, respectivament; metre superior del sediment) i una disminució de catorze a setze vegades en les praderies de P. oceanica entre aigües poc profundes (2 m) i profundes (32 m) (amb una mitjana de 200 i 19 kg m−2, respectivament; 2,7 m superiors del sediment). Les taxes mitjanes d’acreció de Corg en les praderies poc profundes de P. sinuosa van ser més altes (10,5 g m−2 any−1) que en les praderies més profundes (2,1 g m−2 any−1). La reducció de les reserves sedimentàries de Corg i de les taxes d’acreció al llarg dels gradients de reducció de la llum relacionats amb la profunditat suggereix que la irradiància, que controla la productivitat de la planta, la densitat de la praderia i les taxes d’acreció del sediment, és un factor ambiental clau que afecta el potencial d’emmagatzematge de Corg de les fanerògames marines. Els resultats obtinguts van posar en relleu la capacitat excepcional d’emmagatzematge de carboni de les praderies de P. oceanica a les Illes Balears (Espanya), que contenen les reserves areals més altes de Corg de totes les fanerògames marines (estimades fins a 691–770 kg m−2 en dipòsits de 8–13 m de gruix). Les comunitats de fanerògames marines estan experimentant un declivi a nivell mundial, i la reducció de la irradiància (a causa, per exemple, de l’eutrofització o alteracions en el règim sedimentari) conduirà a respostes de fotoaclimatació (és a dir, una reducció de la productivitat de la planta i de la densitat dels brots), fet que pot afectar la capacitat de segrest de carboni de les fanerògames marines.
