Abstract
El registre d’alta resolució de mercuri d’una estora de Posidonia oceanica al nord-oest del Mediterrani proporciona un testimoni sense precedents dels canvis en la càrrega ambiental de mercuri (Hg) al medi marí costaner durant els darrers 4315 anys abans del present. El període reconstruït va permetre establir nivells preliminars de fons de Hg preantropogènics per a la zona (6,8 ± 1,5 ng g–1 en sediments a granel). Un augment petit però significatiu de Hg d’origen antropogènic es va poder identificar cap a l’any 2500 abans del present, d’acord amb l’inici de l’explotació minera intensa a Espanya. Els canvis en el registre suggereixen quatre períodes principals d’entrada de contaminació per Hg d’origen antropogènic al Mediterrani: primer, durant l’Imperi Romà (2100–1800 anys abans del present); segon, a la Baixa Edat Mitjana (970–650 anys abans del present); tercer, a l’època històrica moderna (530–380 anys abans del present); i quart, al període industrial (últims 250 anys), amb concentracions de Hg dues, quatre, cinc i deu vegades superiors als nivells de fons, respectivament. El Hg d’origen antropogènic ha dominat durant l’últim mil·lenni (augment d’uns 12 a uns 100 ng g–1), fet que es pot relacionar amb l’explotació històrica generalitzada dels recursos minerals a la Península Ibèrica. La cronologia de les concentracions de Hg en l’arxiu de l’estora, juntament amb altres registres de contaminació per Hg de la Península Ibèrica, suggereix un transport i deposició de Hg a escala regional i mostra una contaminació marina per Hg més primerenca que en altres llocs d’Europa. A més, l’estora també registra un nombre més elevat de fases històriques de contaminació, en comparació amb altres arxius naturals, probablement perquè la capacitat de bioacumulació de P. oceanica amplifica els canvis ambientals en les concentracions de Hg. En aquest estudi, demostrem la singularitat dels prats de P. oceanica com un arxiu a llarg termini que registra les tendències en l’abundància de Hg al medi marí costaner, així com el seu paper potencial al Mediterrani com un sumidera de Hg a llarg termini.
