Abstract
Tot i que la piròlisi combinada amb cromatografia de gasos i espectrometria de masses (Py-GC–MS) s’utilitza àmpliament per a la caracterització molecular de la fusta, les seves capacitats per determinar la taxonomia (espècie), la procedència i la naturalesa i intensitat de la degradació de fustes arqueològiques estan poc explorades. Vam realitzar una anàlisi de components principals (PCA) sobre dades de Py-GC–MS de fustes senceres i fustes de naufragis de Pinus sp. i Quercus sp., per identificar l’impacte de la diàgenesi en les empremtes de piròlisi. Es va trobar que la proporció de la majoria de productes polisacarídics disminuïa significativament amb la diàgenesi, amb l’excepció del 3-hidroxi-2-metil-2-ciclopenten-1-on, que es manté relativament ben preservat. A més, els productes de lignina guaicil eren generalment ben preservats, excepte el 4-propilguaicol, la contribució relativa del qual disminuïa considerablement. Es proposen nous índexs per establir l’estat de preservació de la fusta de naufragi (índex de preservació de fusta de naufragi; SWPI) basats en les empremtes de polisacàrids (SWPIPS) i lignina guaicil (SWPILG) i lignina siringil (SWPILS). Les anàlisis de regressions lineals múltiples pas a pas aplicades a dades FTIR de les mateixes mostres indiquen la coherència de totes dues tècniques i el potencial per identificar canvis en la química de la fusta com a resultat de la degradació. També es van reconèixer altres factors que influeixen en la composició de la fusta, com les diferències entre lignina de fusta tova i dura i entre albura i duramen.
