Abstract
La diagènesi en restes humans és un tema d’interès creixent a causa de l’augment dels estudis químics dels ossos per reconstruir característiques pre i post mortem en ciències arqueològiques i forenses. Els esforços realitzats durant les darreres dècades han consolidat la nostra comprensió dels processos diagenètics; no obstant això, la seva alta complexitat requereix més investigació per abordar-los empíricament, considerant específicament factors com els tipus de substrat del sòl i l’element esquelètic. En aquest treball, es realitza un estudi geoquímic de restes humanes del jaciment arqueològic d’A Lanzada (NO d’Espanya) per comprendre la diagènesi (és a dir, l’alteració química) i l’exposició ambiental durant la vida. Es van analitzar tres tipus d’os (tòrax, llarg i cranial) de 30 esquelets de dos períodes (9 romans, 21 post-romans) mitjançant fluorescència de raigs X. Els ossos es van recuperar de tombes situades en sòls lleugerament alcalins (Haplic Arenosol (calcàric)) i àcids (Cambic Umbrisol (húmic)). Es va aplicar una anàlisi de components principals per extreure les principals signatures químiques, i una anàlisi de la variància per determinar la influència de diferents factors.
