Abstract
L’estudi d’un arxiu de sediments de Posidonia australis ha proporcionat un registre de la dinàmica i els processos de l’ecosistema durant els darrers 600 anys a Oyster Harbour (SW Austràlia). Els canvis d’ecosistema són un fenomen estès a les zones costaneres, i aquest estudi identifica les condicions de referència i el curs temporal del canvi ecològic (cicles, tendències, resiliència i llindars del canvi d’ecosistema) sota estrès ambiental en un ecosistema dominat per prats marins. Es van detectar canvis en les concentracions d’elements químics, carbonats, sediments <0,125 mm i les signatures isotòpiques estables del carboni (δ13C) de la matèria orgànica entre els anys 1850 i 1920, mentre que el canvi detectat en la concentració de P es va produir diverses dècades més tard (anys 1960). La primera fase de degradació (1850–1950) segueix l’inici de la colonització europea a Austràlia i es va caracteritzar per un fort augment de les taxes d’acumulació de sediments i de partícules de gra fi, impulsat principalment per un augment del degoteig a causa de la desforestació i l’agricultura a la conca. Al voltant del 80% de la superfície total de prats marins a Oyster Harbour es va perdre durant la segona fase de degradació ambiental (des dels anys 1960 fins a l’actualitat). L’augment pronunciat de la concentració de P i la contribució creixent d’algues i aportacions terrestres a la matèria orgànica sedimentària al voltant dels anys 1960 proporcionen una prova contundent de l’eutrofització documentada de l’estuari i la posterior pèrdua dels prats marins. Els resultats presentats demostren la capacitat dels arxius sedimentaris de prats marins per reconstruir les trajectòries de les pressions antròpiques sobre l’ecosistema estuarí i els canvis de règim associats, que poden ser utilitzats per millorar la capacitat dels científics i gestors ambientals per entendre, predir i gestionar millor el canvi ecològic en aquests ecosistemes.
