FACTORS BIOGEOQUÍMICS CLAU QUE AFECTEN EL CARBONI DEL SÒL ALS PRATS DE POSIDÒNIA

Oscar Serrano*, Aurora M. Ricart, Paul S. Lavery*, Miquel Àngel Mateo*, Ariane Arias-Ortiz, Pere Masque, Mohammad Rozaimi, Andy Steven i Carlos M. Duarte

*membres de GAME

Els factors biòtics i abiòtics influeixen en l’acumulació de carboni orgànic (Corg) en els ecosistemes de praderies marines. Vam estudiar praderies de Posidonia sinuosa que creixen a diferents profunditats per avaluar la variabilitat en les fonts, els estocs i les taxes d’acumulació de Corg. Mostrem que durant els darrers 500 anys, les praderies de P. sinuosa més properes al límit superior de distribució (a 2–4 m de profunditat) van acumular estocs de Corg 3 a 4 vegades més alts (amb una mitjana de 6,3 kg Corg m−2) a taxes 3 a 4 vegades superiors (12,8 g Corg m−2 any−1) en comparació amb les praderies més properes als límits profunds de distribució (a 6–8 m de profunditat; 1,8 kg Corg m−2 i 3,6 g Corg m−2 any−1). A les praderies més poc profundes, els estocs de Corg provenien principalment de detritus de la praderia (88 % de mitjana) en comparació amb les praderies més properes al límit profund de distribució (45 % de mitjana). A més, les taxes d’acumulació del sòl i el contingut de sediments de gra fi (< 0,125 mm) a les praderies més poc profundes (2,0 mm any−1 i 9 %, respectivament) eren aproximadament el doble que a les praderies més profundes (1,2 mm any−1 i 5 %, respectivament). Els estocs i les taxes d’acumulació de Corg acumulats durant els darrers 500 anys en sediments nus (0,6 kg Corg m−2 i 1,2 g Corg m−2 any−1) eren de 3 a 11 vegades inferiors als de les praderies de P. sinuosa, mentre que el contingut de sediments de gra fi (1 %) i la contribució dels detritus de praderia al dipòsit de Corg (20 %) eren 8 i 3 vegades inferiors als de les praderies de Posidonia, respectivament. Els patrons trobats donen suport a la hipòtesi que l’emmagatzematge de Corg en els sòls de les praderies està influït per la interacció de factors biològics (per exemple, productivitat, cobertura i densitat de la praderia), químics (per exemple, recalcitrància dels estocs de Corg) i físics (per exemple, energia hidrodinàmica i taxes d’acumulació del sòl) dins la praderia. Concloem que cal millorar les estimacions globals de l’emmagatzematge de carboni de les praderies tenint en compte els factors biogeoquímics que condueixen la variabilitat dins dels hàbitats.

Biogeociencies, 13, 4581–4594, 2016 www.biogeosciences.net/13/4581/2016/ doi:10.5194/bg-13-4581-2016

Descarrega aquí: http://www.biogeosciences.net/13/4581/2016/

FACTORS BIOGEOQUÍMICS CLAU QUE AFECTEN EL CARBONI DEL SÒL ALS PRATS DE POSIDÒNIA

Oscar Serrano*, Aurora M. Ricart, Paul S. Lavery*, Miquel Àngel Mateo*, Ariane Arias-Ortiz, Pere Masque, Mohammad Rozaimi, Andy Steven i Carlos M. Duarte

*membres de GAME

Els factors biòtics i abiòtics influeixen en l’acumulació de carboni orgànic (Corg) en els ecosistemes de praderies marines. Vam estudiar praderies de Posidonia sinuosa que creixen a diferents profunditats per avaluar la variabilitat en les fonts, els estocs i les taxes d’acumulació de Corg. Mostrem que durant els darrers 500 anys, les praderies de P. sinuosa més properes al límit superior de distribució (a 2–4 m de profunditat) van acumular estocs de Corg 3 a 4 vegades més alts (amb una mitjana de 6,3 kg Corg m−2) a taxes 3 a 4 vegades superiors (12,8 g Corg m−2 any−1) en comparació amb les praderies més properes als límits profunds de distribució (a 6–8 m de profunditat; 1,8 kg Corg m−2 i 3,6 g Corg m−2 any−1). A les praderies més poc profundes, els estocs de Corg provenien principalment de detritus de la praderia (88 % de mitjana) en comparació amb les praderies més properes al límit profund de distribució (45 % de mitjana). A més, les taxes d’acumulació del sòl i el contingut de sediments de gra fi (< 0,125 mm) a les praderies més poc profundes (2,0 mm any−1 i 9 %, respectivament) eren aproximadament el doble que a les praderies més profundes (1,2 mm any−1 i 5 %, respectivament). Els estocs i les taxes d’acumulació de Corg acumulats durant els darrers 500 anys en sediments nus (0,6 kg Corg m−2 i 1,2 g Corg m−2 any−1) eren de 3 a 11 vegades inferiors als de les praderies de P. sinuosa, mentre que el contingut de sediments de gra fi (1 %) i la contribució dels detritus de praderia al dipòsit de Corg (20 %) eren 8 i 3 vegades inferiors als de les praderies de Posidonia, respectivament. Els patrons trobats donen suport a la hipòtesi que l’emmagatzematge de Corg en els sòls de les praderies està influït per la interacció de factors biològics (per exemple, productivitat, cobertura i densitat de la praderia), químics (per exemple, recalcitrància dels estocs de Corg) i físics (per exemple, energia hidrodinàmica i taxes d’acumulació del sòl) dins la praderia. Concloem que cal millorar les estimacions globals de l’emmagatzematge de carboni de les praderies tenint en compte els factors biogeoquímics que condueixen la variabilitat dins dels hàbitats.

Biogeociencies, 13, 4581–4594, 2016 www.biogeosciences.net/13/4581/2016/ doi:10.5194/bg-13-4581-2016

Descarrega aquí: http://www.biogeosciences.net/13/4581/2016/