Científics descobreixen una «eina invisible» que perdura 14.000 anys i revela la memòria de la salut dels nostres sòls
Un equip internacional d'investigadors ha identificat una proteïna del sòl capaç d'actuar com un «rellotge biològic» per reconstruir la salut dels ecosistemes durant mil·lennis. L'estudi, publicat a la revista científica Cadena, demostra que la proteïna del sòl relacionada amb la glomalina (GRSP) es preserva en sòls durant almenys 14.000 anys, oferint una nova eina econòmica i eficaç per reconstruir l’impacte del clima i de l’ésser humà en el paisatge.
Una troballa sense precedents a Galícia
La recerca es va centrar a Monte Paradela (Pontevedra), una zona rica en art rupestre on els científics van analitzar un perfil de sòl de més de dos metres de profunditat. Els resultats revelen que la glomalina (una proteïna produïda per fongs que viuen en simbiosi amb les arrels de les plantes) és un indicador directe de la salut de l’hàbitat.
Principals descobriments:
- Memòria Mil·lenàriaL'estudi confirma, per primera vegada, que aquesta proteïna es manté intacta en sòls terrestres des de finals de l'última Edat de Gel (fa 14.000 anys), resistint la degradació natural.
- El Bosc com a Símbol de SalutEls nivells més alts de glomalina coincideixen amb períodes de boscos madurs de roures i bedolls, cosa que indica ecosistemes estables i sòls d’alta qualitat.
- La Empremta HumanaLa investigació va detectar caigudes dràstiques en la proteïna fa uns 3.000 anys, vinculades a la desforestació, l'ús d'incendis i el pasturatge, que van degradar la salut del sòl molt abans de l'era industrial.
- Eficiència CientíficaAnalitzar aquesta proteïna és més ràpid i econòmic que els mètodes tradicionals com l'estudi del pol·len, permetent una avaluació directa de les funcions vitals del sòl.
Una nova eina per al futur
«Mentre que altres indicadors ens diuen quines plantes creixien en el passat, la glomalina ens explica com de saludable era aquest sistema», explica el Dr. Oscar Serrano
Aquest avanç permet no només entendre el passat, sinó també informar sobre la gestió i restauració dels sòls actuals davant el canvi climàtic.
L'equip d'investigació, liderat per la Universitat Edith Cowan (Austràlia) i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, amb la participació d'institucions espanyoles com el CSIC i la Universitat Complutense de Madrid, destaca que aquest mètode podria aplicar-se ara en altres entorns com torberes i sediments de llacs a tot el món.
Werner, A., López-Merino, L., Kaal, J., Ferro-Vázquez, C., & Serrano, O. (2026). Proteïna del sòl relacionada amb el glomalina en sòls col·luvials com a indicador per a la reconstrucció de canvis mil·lenaris en el paisatge i la salut del sòl. CATENA, 273, 110392. https://doi.org/10.1016/j.catena.2026.110392



