Paleoparc

Canvis mil·lenaris als Parcs Nacionals insulars espanyols: pertorbacions, resiliència i tendències després dels arxius de praderies marines, 2014-2018 Arreu del món, l’augment de la densitat de població humana a la costa està provocant altes pertorbacions i impactes en l’entorn costaner. Les paleo-reconstruccions poden proporcionar informació valuosa sobre aquests impactes i sobre les respostes dels ecosistemes respectius. PALEOARK té com a objectiu utilitzar arxius paleo com a eines per a la reconstrucció de la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres als Parcs Nacionals insulars espanyols, per destacar les interaccions amb pertorbacions naturals i antròpiques, així com per avaluar i valorar les reserves i fluxos de carboni associats als sediments de les praderies marines. Això ajudarà a diferenciar entre impactes derivats de l’activitat humana i naturals per tal de predir l’evolució d’espècies invasores i quantificar els efectes de l’augment de CO2 en els ecosistemes costaners i terrestres. Els objectius s’assoliran amb la participació d’un consorci internacional de 25 investigadors que estudiaran indicadors geològics, químics, micropaleontològics, moleculars, genètics, palinològics i isotòpics, juntament amb la informació arqueològica i històrica disponible sobre els dos Parcs Nacionals insulars espanyols.

Referència: 1104/2014
Data d'inici: 01/01/2014
Data de finalització: 31/12/2017
Correu electrònic: mateo@ceab.csic.es

Canvi global i climàtic > Dipòsits de carboni

Les pertorbacions naturals o antròpiques són un dels principals motors del canvi en els ecosistemes. Aquest canvi es produeix a múltiples escales espai-temporals. La discriminació entre canvis d’estat reals i cicles o tendències és sovint difícil o impossible sense la perspectiva temporal adequada. Per aquest motiu, disposar de sèries de dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants de l’ecosistema és una prioritat per als gestors de reserves naturals. Les sèries de dades llargues es poden generar a partir de programes de monitoratge o cercar-se en registres humans, biològics o geològics. Els primers proporcionen informació detallada i de qualitat però són costosos i sovint denegats o retallats per les administracions. Els segons, les tècniques modernes de paleo-reconstrucció, poden proporcionar una extraordinària riquesa d’informació sobre aspectes biològics i ambientals dels ecosistemes recollint extensos períodes de temps amb resolucions temporals notables.
La densitat humana al llarg de les costes del planeta ocasiona intenses i continuades pertorbacions en els ecosistemes de la franja costanera. L'aproximació paleoambiental pot proporcionar informació de gran valor sobre aquests impactes i sobre com responen els ecosistemes. No obstant això, la virtual inexistència d'arxius paleoambientals en zones costaneres exposades ha impedit un major desenvolupament d'aquesta valuosa aproximació en ambients costaners. Afortunadament, s'ha pogut demostrar que els sediments de fanerògames marines, freqüents en aquests ambients, constitueixen arxius detallats de la història natural dels ecosistemes tant costaners com terrestres. Els seus sediments, ‘turbosos’ i anòxics, atresoren informació que abasta, almenys, els últims 6000 anys amb resolucions entre 1 i 10 anys/cm.
D'altra banda, s'ha demostrat que el registre sedimentari format per les fanerògames marines amaga un estoc de carboni orgànic de dimensions molt notables. En un planeta en procés d'escalfament, l'estudi, la conservació i la potenciació dels sumideres de carboni s'han convertit en prioritats per la seva contribució potencial a mitigar l'acumulació creixent de CO2 a l'atmosfera.
En aquest projecte es proposa 1. utilitzar els esmentats arxius com a eines per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres dels PPNN en interactuar amb pertorbacions naturals i antropogèniques i 2. avaluar i monetitzar els fluxos i estocs de carboni associats. Ambdós objectius utilitzen el mateix ‘objecte’ d’estudi i comparteixen exactament la mateixa metodologia. Els objectius seran abordats per un equip internacional format per 25 investigadors que estudiaran indicadors o ‘proxies’ geològics, químics, paleontològics, moleculars, genètics, palinològics o isotòpics, juntament amb informació històrica i arqueològica en els dos PPNN insulars espanyols.

Referència: 1104/2014
Data d'inici: 01/01/2014
Data fi: 28/12/2018
Correu electrònic de contacte: mateo@ceab.csic.es

• Canvi global i climàtic > Dipòsits de carboni