Abstract
Les anàlisis geoquímiques en nuclis de sediments varvats del llac (Llac Montcortès, Prepirineu) van permetre la reconstrucció de la deposició atmosfèrica de mercuri (Hg) i plom (Pb) durant els darrers set segles als Pirineus (NE d’Espanya). Les taxes d’acumulació (TA) des de l’Edat Mitjana fins al període industrial van oscil·lar entre 2500 i 26130 μg m2.any−1 per al Pb i entre 15 i 152 μg m2.any−1 per al Hg, respectivament. La contaminació significativa per metalls va començar cap a l’any 1550 durant un període d’increment de l’explotació de recursos minerals a Espanya. Les condicions més fredes i humides als Pirineus durant la Petita Edat de Gel també podrien haver afavorit la deposició atmosfèrica de Hg i Pb al llac. Per tant, la interacció entre l’augment de les precipitacions (deposició humida) i les activitats mineres a la Península Ibèrica ha condicionat les TA de Hg i Pb durant el període preindustrial. Més recentment, l’ús de gasolina amb plom a Europa a mitjan segle XX podria explicar les TA més altes de Pb entre els anys 1953 i 1971. La TA més alta de Hg es va registrar l’any 1940, de manera sincrònica amb el pic més alt de producció de Hg al districte miner d’Almadén (sud d’Espanya) i la Segona Guerra Mundial. El registre de l’enriquiment de Hg al Llac Montcortès mostra una disminució durant les darreres dècades a l’Europa occidental, similar a altres registres regionals i models globals d’emissions. Aquest estudi destaca l’excepcional qualitat de les seqüències varvades per desxifrar els mecanismes de deposició dels contaminants, identificar períodes històrics d’increment de la contaminació atmosfèrica i proporcionar un context històric per als valors de referència dels contaminants, permetent avaluacions correctes de la contaminació recent (atmosfèrica) en ecosistemes lacustres.
