Abstract
Més que un text útil, l’elaboració d’aquest Atles respon a una necessitat. Com valorar o posar en valor un ecosistema si desconeixem la seva extensió o fins i tot la seva existència? A efectes de reconèixer i justificar el valor de les angiospermes marines, no importa quina sigui la llista aclaparadora de béns i serveis que puguin proporcionar si no l’acompanyem d’una informació precisa sobre la seva distribució i sobre la superfície total que ocupen. Només així es pot quantificar el valor global dels serveis prestats o les futures pèrdues o guanys derivats del canvi global o dels plans de gestió que s’implementin. Fa ja algunes dècades va començar a entreveure’s la necessitat d’apelar al valor instrumental dels ecosistemes per lluitar per la seva conservació (Boyd & Banzhaf, 2007). El seu valor intrínsec, al marge del que els éssers humans vulguem atribuir-li, ha demostrat ser insuficient. Des d’un punt de vista instrumental és força obvi que, encara que de forma desigual, l’ésser humà depèn de les praderies d’angiospermes marines per proveir-se d’aliments, matèries primeres, per al manteniment dels cicles biogeoquímics globals, la regulació del clima o per protegir-nos d’extrems climàtics. Més difícil d’entendre i quantificar però no per això menys rellevant i obvi, les praderies d’angiospermes marines proporcionen béns immaterials profundament arrelats en les societats humanes que van des del pur valor estètic fins als valors místic, espiritual o religiós (Wyllie-Echeverria et al., 2000). Tot i que a nivell conceptual s’ha avançat considerablement (p. ex. Costanza et al., 1997; Board, 2005; Orth et al., 2006; Vassallo et al., 2013; Taula 3), els esforços fiables de monetització d’aquests valors són escassos en general i especialment pobres a Espanya.
