Abstract
Els factors biòtics i abiòtics influeixen en l’acumulació de carboni orgànic (Corg) en els ecosistemes de prats de posidònia. Vam estudiar prats de Posidonia sinuosa que creixen a diferents profunditats per avaluar la variabilitat en les fonts, els estocs i les taxes d’acumulació de Corg. Mostrem que durant els darrers 500 anys, els prats de P. sinuosa més propers al límit superior de distribució (a 2–4 m de profunditat) van acumular estocs de Corg 3 a 4 vegades més alts (amb una mitjana de 6,3 kg Corg m−2) a taxes 3 a 4 vegades més altes (12,8 g Corg m−2 any−1) en comparació amb els prats més propers als límits profunds de distribució (a 6–8 m de profunditat; 1,8 kg Corg m−2 i 3,6 g Corg m−2 any−1). En els prats més poc profunds, els estocs de Corg provenien principalment de detritus de posidònia (88 % de mitjana) en comparació amb els prats més propers al límit profund de distribució (45 % de mitjana). A més, les taxes d’acumulació del sòl i el contingut de sediments de gra fi (< 0,125 mm) en els prats més poc profunds (2,0 mm any−1 i 9 %, respectivament) eren aproximadament el doble que en els prats més profunds (1,2 mm any−1 i 5 %, respectivament). Els estocs i les taxes d’acumulació de Corg acumulats durant els darrers 500 anys en sediments nus (0,6 kg Corg m−2 i 1,2 g Corg m−2 any−1) eren de 3 a 11 vegades inferiors als dels prats de P. sinuosa, mentre que el contingut de sediments de gra fi (1 %) i la contribució de detritus de posidònia a la reserva de Corg (20 %) eren 8 i 3 vegades inferiors als dels prats de posidònia, respectivament. Els patrons trobats donen suport a la hipòtesi que l’emmagatzematge de Corg en els sòls de posidònia està influït per la interacció de factors biològics (per exemple, productivitat, cobertura i densitat del prat), químics (per exemple, recalcitrància dels estocs de Corg) i físics (per exemple, energia hidrodinàmica i taxes d’acumulació del sòl) dins del prat. Concloem que cal millorar les estimacions globals de l’emmagatzematge de carboni en prats de posidònia tenint en compte els factors biogeoquímics que condueixen la variabilitat dins dels hàbitats.
