Resum
Canvi ambiental en ecosistemes costaners mediterranis en resposta a pressions antropogèniques i climàtiques durant l’Holocè.
Les pertorbacions naturals o antròpiques són dos dels principals motors del canvi en els ecosistemes, canvi que ocorre a múltiples escales espai-temporals. Discriminar entre canvis d’estat reals i cicles o tendències és sovint difícil o impossible sense la perspectiva temporal adequada. Així, disposar de sèries de dades llargues, detallades i fiables de variables estructurals i funcionals rellevants de l’ecosistema és una prioritat per als gestors de recursos naturals. Les sèries de dades llargues es poden generar a partir de programes de monitoratge o cercar-se en registres humans, biològics o geològics. Els primers proporcionen informació detallada i de qualitat, però són costosos i rarament resilients. Els segons, les tècniques modernes de paleo-reconstrucció, poden proporcionar una extraordinària riquesa d’informació sobre aspectes biològics i ambientals dels ecosistemes recollint períodes extensos de temps amb resolucions temporals notables.
La densitat humana al llarg de les costes del planeta ocasiona intenses i continuades pertorbacions en els ecosistemes de la franja costanera. L’aproximació paleoambiental proporciona informació de gran valor sobre aquests impactes i sobre com responen els ecosistemes. Però la virtual inexistència d’arxius paleoambientals en zones costaneres exposades ha impedit un major desenvolupament d’aquesta valuosa aproximació en ambients costaners. Afortunadament, els sediments de fanerògames marines, freqüents en aquests ambients, constitueixen arxius detallats de la història natural dels ecosistemes tant costaners com terrestres. Els seus sediments,
turbosos i anòxics, conserven informació que abasta, almenys, els últims 8000 anys amb resolucions entre 1 i 10 anys/cm.
MEDCHANGE utilitzarà els arxius esmentats per reconstruir la dinàmica dels ecosistemes costaners i terrestres, a escala mediterrània, en interactuar amb pertorbacions naturals i antropogèniques. Els objectius seran abordats per un equip internacional format per investigadors d'Alemanya, Austràlia, Espanya, Tunísia, Croàcia i Grècia, tots ells experts en Ecologia de fanerògames marines, Paleoecologia i Biogeoquímica. S'estudiaran indicadors o proxies geològics, químics, moleculars, palinològics i isotòpics, juntament amb informació històrica i arqueològica a les localitats triades.
Les sèries temporals reconstruïdes permetran establir valors de referència (pre-antròpics), discriminar entre les components antròpica i natural de les pertorbacions, descriure i predir patrons de canvi (tendències, cicles, resiliència), i realitzar una prognosis de l’evolució esperada dels ecosistemes costaners, molt en particular dels dominats per la valuosa fanerògam marina endèmica mediterrània Posidonia oceanica. Així mateix, el projecte dimensionarà el paper dels sediments d’aquesta espècie com a sumideres biogeoquímics.
Els objectius d’aquest projecte s’ajusten perfectament als considerats en l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027, als de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 i l’Estratègia Nacional per a l’Adaptació de les Costes als Efectes del Canvi Climàtic. En particular, MEDCHANGE contribueix àmpliament a proporcionar les bases científiques per satisfer
els objectius 13. Emprendre accions urgents per combatre el canvi climàtic i els seus impactes, i 14. Conservar i utilitzar de manera sostenible els recursos marins.
Notícies relacionades
Curs pràctic “Mesurant el Carboni Blau”: èxit més enllà de les expectatives!
4 de novembre de 2019
Publicacions
Detalls
Referència: PID2020-117639GB- I00
Finançament: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats
Data d'inici: 01/09/21
Data fi: 31/08/2024
Correu electrònic de contacte: oserrano@ceab.csic. ca i mateo@ceab.csic.es
Data fi: 31/08/2024
Correu electrònic de contacte: oserrano@ceab.csic.
Membres i col·laboradors del projecte
Òscar Serrano Gras (Espanya)
Miquel Àngel Mateo Mínguez (Espanya)
Montserrat Soler (Espanya)
Delfina Cornejo (Espanya)
Noemi Silva Sánchez (Espanya)
Rym Zakhama (Tunísia)
Paul Lavery (Austràlia)
Valerio Zupo (Isquia, Itàlia)
Melita Mokos (Croàcia)
Harald Biester (Alemanya)
Eugenia Apostolaki (Grècia)
Carmen Leiva-Dueñas (Espanya)
Berta Batlles
Bernat Martí Alsina
Uxue Moreda
Marina Escardò
Institucions participants i col·laboradores
CSIC, Espanya
Universitat de Barcelona (UB)
Universitat Edith Cowan (Perth, Austràlia)
Universitat de Tunis, Tunísia
Centre Hel·lènic per a la Recerca Marina (HCMR), Grècia
Universitat de Zadar, Croàcia
Estació Zoològica de Nàpols (SZN), Itàlia
Universitat Tècnica de Braunschweig, Alemanya








