Una nova investigació liderada per GAME (CEAB-CSIC) presenta el primer inventari global del carboni emmagatzemat per les praderies marines.

La recerca ha estat liderada pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l'entitat BIOSFERA Research & Conservation, i ha comptat amb la participació de la Edith Cowan University (Austràlia), la University of Western Australia, la James Cook University, l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l'Institut King d'Investigacions Marines i Costaneres (CONICET, Argentina).

És el primer "inventari" global dels sumideres de carboni blau que representen les praderies de fanerògames o plantes marines. Proporciona tant els càlculs del CO ₂ que capten, com de la seva producció —ca dir , de la transformació del diòxid de carboni en nova biomassa vegetal— , com del estoc que emmagatzemen. També ofereix xifres de les emissions derivades de la seva pèrdua .

A més de dibuixar una visió global, l'article aporta dades detallades per regions i països del món i per tipus de praderia. Això permet quantificar el paper de cadascuna, de cada regió, de cada mar i de cada oceà en el cicle del carboni i facilita que cada territori conegui la importància de les seves pròpies praderies de fanerògames marines.

Les praderies marines: un tresor amagat

Les praderies de plantes marines, com la posidònia, cobreixen una extensió d’entre 160.000 i 266.000 km² al planeta. Tot i la seva reduïda dimensió, funcionen com a autèntics “boscos blaus”: capturen CO₂, un dels principals gasos que escalfen el planeta, el transformen en carboni orgànic mitjançant la fotosíntesi i l’emmagatzemen a les seves fulles i arrels. Una part d’aquest carboni queda incorporada al sòl marí, on pot romandre segrestat durant mil·lennis; tot el temps que la praderia perduri.

Aquest procés les converteix en sumideres naturals tan eficients que, per unitat de superfície, són comparables o fins i tot superiors als boscos tropicals. De mitjana, acumulen unes 1,5 tones de carboni per hectàrea a la part viva de la planta i fixen gairebé 7 tones cada any.

Diferències segons gèneres i regions

 La capacitat de captura varia segons els gèneres. Les praderies de gèneres persistents, com les de posidònia al Mediterrani, acumulen més carboni a la seva estructura, mentre que els gèneres oportunistes i colonitzadors destaquen per la seva rapidesa de creixement i alta capacitat de capturar CO₂ any rere any.

També hi ha diferències clares entre mars. Al Mediterrani, per exemple, les praderies retenen molt de carboni sota el fons marí, però el seu ritme de captació anual és moderat. En canvi, a regions com el Pacífic nord o l’Atlàntic temperat, passa a l’inrevés: les praderies es componen de plantes més petites i menys duradores, però tenen un creixement molt ràpid i capturen més CO₂ que les mediterrànies. Dit d’una altra manera: unes acumulen més carboni a llarg termini, mentre que altres destaquen per la velocitat amb què fixen aquest gas.

Amenaces i emissions evitables

Malgrat el seu paper clau, les praderies marines pateixen regressions constants a causa de la pressió urbanística, la contaminació i l'escalfament global. La seva pèrdua genera entre 154 i 256 gigagrams de CO ₂ equivalent cada any, derivats només de la seva part viva. Austràlia , Espanya, Mèxic , Itàlia i Els Estats Units concentren més del 80% de estàs emissions vinculades a la pèrdua de prats marines .

Mercats de carboni blau i reparació de la natura

 Els investigadors assenyalen que aquestes dades obren la porta a incloure les praderies marines en els mercats de crèdits de carboni, juntament amb boscos, manglars i marismes. Això podria impulsar la seva conservació i restauració.

» Les praderies marines són una peça fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Conservar-les no només preserva la biodiversitat, sinó que també evita emissions i contribueix a capturar carboni de manera natural. «, destaca Enric Gomis, estudiant de doctorat al CEAB-CSIC i BIOSFERA, i primer autor de l’estudi.

» El que aporta de nou aquest treball és que, per primera vegada, disposem d’un balanç mundial del carboni blau de les praderies submarines. Això ens permet entendre millor el seu paper al planeta i obrir la porta a polítiques globals de conservació i mercats de crèdits de carboni, i d’altres iniciatives per restaurar la natura i beneficiar-nos dels seus serveis eco. , CEAB-CSIC i coordinador de la recerca. » Està demostrat que les praderies marines són una peça fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Conservar-les -a més de salvaguardar la diversitat de formes de vida marines, millorar la qualitat de l’aigua o protegir la costa- retira CO ₂ de la atmosfera « , conclou l'investigador.

Els autors recorden que la protecció d’aquests ecosistemes és una eina natural, altament eficient i també rendible per fer front al repte climàtic global. En un moment en què és urgent reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i potenciar tot allò que les mitiga, la protecció dels “pulmons blaus” es revela com una solució factible i poderosa.

🔗Llegeix l'article complet